El 16 i el 17 de juny Sotacabina prepara dues performances a LLT

El 16 i el 17 de juny Sotacabina prepara dues performances a LLT

En Xavier Manubens va formar part de Sotacabina Teatre durant 5 anys. En solitari va marxar a Madrid per continuar la seva formació i els dies 16 i 17 presentarà en primícia a Lluïsos Teatre dues peces performatives de pròpia creació amb components de Sotacabina. Divendres 16 a les 21h ‘Under Construction’ i dissabte 17 ‘Copy Paste’.

No us el perdeu! Serà un espectacle únic i irrepetible, com aquesta entrevista on mostra la seva part més creativa.

– Com vas descobrir el món del teatre?
Recordo que els meus avis gravaven en cintes de VHS tots els espectacles de La Cubana que retransmetien per TV3. Jo em quedava hores davant de la televisió pixelada, repetint diàlegs i fascinat per tots els muntatges que la companyia feia als 90. Hi havia un personatge, a l’espectacle ‘Cómeme el Coco Negro’, que deia: “Ahora, aquí, entre las telas, entre las luces, las lentejuelas… Yo soy la vedette.”

– Què ha suposat per tu formar-te a Sotacabina?
Vaig entrar a Sotacabina amb 15 anys i vaig sortir-hi amb 20. Érem un grup de vuit adolescents, amb un teatre i un pressupost per fer espectacles. Intentàvem fer coses impossibles, i ho aconseguíem!!! Per a mi no ha sigut tan important la pràctica teatral dins de la companyia com el grup amb el que em vaig formar. Sempre que quedàvem per sopar, per fer una cervesa, per sortir de festa… acabàvem fent performances improvisades per a la gent que passava pel carrer.

– Què et va portar fins a Madrid?
Portava dos anys escoltant sarsuela, i vaig pensar que canviar de ciutat m’ajudaria a entendre altres realitats que no coneixia.

– Explica’ns en què estàs treballant actualment i on et podrem veure.
Ara mateix acabo d’estrenar ‘Un paseo colectivo’ amb la Verònica Navas a l’Antic Teatre. Ara començaré una nova col·laboració amb el Zony Gómez, artista instal·lat a Madrid, i amb el que tenim previst fer shows retransmesos en directe vía webcam.

– Quan entres en contacte amb el món perfomatiu?
Quan era petit jugava a muntar exposicions, a convertir literalment la sala d’estar en una selva tropical i, més endavant, em pintava els llavis amb purpurina i feia playbacks de les Spice Girls. Jo era l’Emma.

– (Jo era la Mel B). El públic quin paper hi té, en comparació amb el teatre més tradicional?
El públic és imprescindible. I gotta make you understand: I’m giving you everything, all that joy can bring, this I swear. I give you everything. And, all that I want from you is the promise you will be there. Say you will be there, yeah. Oow, say you will be there. Won’t you sing it with me?

spice-girls2

– Vaja… d’acord. I… com descriuries les teves performances?
M’interessa molt el saboteig espacial, la transformació en viu de l’espai i de les coses, quan una cosa deixa de ser el que és i passa a ser una altra cosa. M’agraden les pràctiques que construeixen altres realitats. Sería com fer una operació de sexe que ha sortit malament, i no saps ben bé què és el que estàs veient ni el que t’estàs tocant.

-Això és el que podrem veure el dia 16 i 17 a Lluïsooooos???
Més o menys, Lauraaaa!!! El dia 16 presentem una pràctica en procés, que no està acaba… i el 17 farem una pràctica de tres hores de durada on presentem una deriva que a sortir accidentalment, en una residencia artística que vam fer a la muntanya. Aquell día feia molt de sol i un pastor enf va comñs a dir que fi lo ywmirn lij gdva que nldgse slr jnskal numsjkd i una altra vegada des del principi.

– i fffkr de finsssss trboo per deklim escenari?
Sííííí Laura!!! deeeskkkkk cameta taló frrrrnzz nyigui nyogui bbbkdjhka la llum. Platea trrrrums fiks fiks butaques passadís sortida d’emergència.

 

Entrevista realitzada telepàticament per Laura Casas en algun punt del cosmos de Lluïsos de Gràcia.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Deixeu el vostre comentari