“La possibilitat d’assajar a Lluïsos és un luxe”

“La possibilitat d’assajar a Lluïsos és un luxe”

Parlem amb en Carles Roig (actor) i en Dobrin Plamenov (director) de la companyia La Bondage que es troben assajant en qualitat de residència artística a Lluïsos després de ser escollits al setembre. La seva obra “Orlando BOOM” es podrà veure es dies 19, 20 i 21 de gener a Lluïsos Teatre.

Com descobriu Lluïsos Teatre?

Som una companyia jove que s’està professionalitzant. El primer problema que tens per treballar com a companyia independent a Barcelona és l’espai, així que sempre que en fem una comença una recerca de tots els llocs que fan residències per poder-hi treballar. Ja vam intentar-ho amb els Lluïsos per Nina, la nostra primera obra. Amb Orlando ho hem aconseguit, i estem encantats!
Com us hi trobeu assajant aquí?
És molt còmode perquè és molt lliure. Aquesta obra s’ha fet amb molts dies de treball de taula, i hi ha dies que assajes dues hores i altres que en fas cinc i en cap moment hem sentit pressió per complir uns horaris. Tenim el teatre per nosaltres cada matí de 10:00 a 14:00, i sempre que hem necessitat hem rebut ajuda de sala o de tècnic, hi ha moltes facilitats i s’agraeix molt. A part tenim la sala per nosaltres amb escenografia i tot dues setmanes abans de l’estrena, és un luxe!
Què esteu preparant i quan ho podrem veure?
Estem preparant Orlando BOOM. Estrenem el 19 de gener i tenim la confiança de que l’estrena als Lluïsos serà un trampolí per portar-la a altres llocs de Barcelona i el país. És un monòleg que parteix dels atemptats a la discoteca Pulse, d’Estats Units, al 2016. El protagonista, després de ser assassinat, es troba en un teatre, i l’obra és una lluita constant d’aquest noi per oblidar el que li ha passat i aconseguir ser feliç en un espai on pot crear totes les fantasies boniques que necessita.
Com a companyia de nova creació amb quines dificultats us esteu trobant a l’hora de crear?
La principal dificultat és l’econòmica. Som una companyia jove pero som molt rigurosos amb la nostra feina. Suposo que si féssim un altre tipus de teatre no seria tant complicat però les nostres escenificacions tenen un contingut visual molt important, i utilitzem molts elements. Fer el teatre que fem a LaBondage sense diners és esquizofrènic perquè el dispositiu escènic és tractat com a personatge i clar, si no el tens et falta un company de feina molt important.

Com arribeu al món de les arts escèniques? És vocacional? 

Els dos fem teatre des de que som molt petits, en Carles era un nadó amb prou feines que ja sortia a la Passió d’Ulldecona i jo vaig fer el meu primer curs a l’Institut del Teatre de Vic que no tenia ni deu anys…

Si que és vocacional, no m’imagino com algú pot fer teatre de manera no vocacional. Entenc que algú faci alguna feina que no l’entusiasmi però amb la qual es pot fer ric, i per això l’aguanti però no conec a ningú que hagi començat a fer teatre per enriquir-se, seria d’una enorme ingenuïtat.

CartellOrlandoBoom_FV

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Deixeu el vostre comentari