“Presentar l’obra és important per que el projecte no sigui un procés etern”

“Presentar l’obra és important per que el projecte no sigui un procés etern”

La Companyia Ramona de Van der Bürg estrenarà l’obra “Histèriques” a Lluïsos Teatre els dies 13, 14 i 15 d’abril. Úrsula Tenòrio directora i dramaturga de l’obra ens explica com ha estat el procés de creació durant la Residència a Lluïsos Teatre.

Com descobriu Lluïsos Teatre?

Lluïsos ho coneixem a través de companys que han participat a les residències. Quan inicies un projecte nou et trobes amb la necessitat d’un espai on assajar i presentar. Poder presentar l’obra és molt important per que el projecte no es converteixi en un procés etern, sempre a la espera de trobar un teatre. Els companys que havien fet la residència a Lluïsos s’hi havien trobat molt a gust, i vam pensar que seria una bona oportunitat per iniciar el projecte. Aquest és el primer any que ens hi presentem i estem molt contents d’haver estat seleccionats.

Com us hi trobeu assajant aquí?

Ens hi trobem molt bé, hi ha moltes facilitats per part de tothom. S’agraeix molt que hi hagi aquesta implicació, sents que tens un equip al darrere que també vetlla pel teu projecte, i això agilitza molt les coses. Alhora tenim molta llibertat per fer ús del teatre, disposem d’ell tots els matins de 10 a 14, però si algun dia no hi podem anar no hi ha cap problema.

Què esteu preparant i quan ho podrem veure?

Estem creant Histèriques, una versió lliure del mite de Les Troianes, que es podrà veure el 13, 14 i 15 d’abril. Fem alguns apunts a la història, però en essència hem rescatat tres personatges: Helena, Menelau i Hècuba, i els hem recreat a la nostra manera. La proposta se centra en el treball físic i visual, i s’aparta del text de l’obra d’Eurípides. L’obra investiga els límits entre la tragèdia i el patetismes.

Com a companyia de nova creació amb quines dificultats us esteu trobant a l’hora de crear?

Estem molt contents amb el procés, com a equip ens entenem molt bé i és molt fàcil treballar, perquè tenim unes línies d’investigació que van en una mateixa direcció. La dificultat més gran és la manca de diners. Si tens més diners pots fer una producció més gran i repartir millor la feina. El pitjor que et pot passar quan no tens diners no és que no puguis crear espectacles de qualitat, es poden fer espectacles meravellosos amb molt poc. El pressupost és una constricció més de la creació, i crec que s’ha de viure com un repte més. A vegades una idea que no es pot dur a terme per mancances econòmiques, et fa anar a parar a un lloc molt més interessant. El pitjor que et pot passar quan no tens diners és que tens menys temps, perquè una feina que haurien de fer tres o quatre persones, l’acaba fent una de sola. I també, és clar, pots fer menys difusió, perquè no pots pagar per la publicitat. És molt important per a les companyies emergents la feina que fa Lluïsos en aquest aspecte, no és només l’espai que ens facilitat, sinó la possibilitat d’arribar a un major nombre d’espectadors.

161

Com arribeu al món de les arts escèniques? És vocacional?

Absolutament, jo vaig començar a fer teatre a l’escola, quan tenia 7 anys i vaig acabar dedicant-m’hi. És una part important de la meva vida i ha acabat convertint-se en una marca d’identitat, no sé si això és bo o dolent, però de moment vaig fent. Tots ens hi dediquem per vocació, hem arribat al món de les arts escèniques des de diferents vies, però tothom hi posa entrega. L’equip d’actors, l’Andrea, l’Adri i el Pol van passar per diferents escoles de teatre abans d’entrar a l’Institut del Teatre; la Marta Lofi, va estudiar Belles Arts, es va acabar interessant per l’escultura i les arts escèniques, i va decidir tornar a estudiar, ara fa escenografia; la Carmen Gómez és ballarina, i estudia a l’Institut també. Allà ens hi vam trobar tots i vam decidir engegar aquest projecte.

Les entrades per veure l’obra es poden adquirir en aquest enllaç.

Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Share on LinkedInEmail this to someone

Deixeu el vostre comentari