La Coral Cantiga ha portat el seu cant a Mas d’Enric i Lledoners

La Coral Cantiga ha portat el seu cant a Mas d’Enric i Lledoners

A continuació el relat de la visita de representants de la Coral Cantiga a les presons on actualment hi ha Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Jordi Turull, en Joaquim Forn, en Josep Rull en Jordi Cuixart, en Jordi Sànchez i en Raúl Romeva. Un relat en primera persona, emocionant i dur, de la realitat que viuen els polítics empresonats.

“El passat cap de setmana hem anat a cantar a dues presons on hi ha presos polítics.  En arribar hem vist que a cap presó no hi ha cap mòdul de pres polític, és a dir que els nostres presos es troben entre els altres presos normals. I de fet en el cas de Mas d’Enric, presó on hi ha també dones, hem pogut veure només als presos i preses normals, la Carme tenia feina. Segurament. Ànims! Carme, per si t’arriba el cant. Estem molt agraïts de la feina que fas.

Quan vàrem arribar a Lledoners al mateix pati de la presó, on ens va semblar que s’havien fet la foto els set homes presos polítics, tot d’una aparegué l’Oriol darrera una finestra reixada. “Bona tarda”, ens digué. “Som de la coral i venim a cantar”, responguérem. Si puc vindré digué ell i se n’anà. Deu estar enfeinat, no hi ha pas cap dubte. Al concert no hi va poder ser. Només entrar a la sala d’actes veiem un cor de presos que assaja. A la primera ullada hi distingim en Jordi Turull que hi cantava conjuntat amb la colla. Cantaven fort i transmetien sentiment. Vàrem veure com la música arribava ben endins de la presó, fins al cor dels presos i això emociona. Tot seguit però vàrem pensar; però si aquest home ja no menja, que hi fa aquí dempeus. Caldria que s’estigués quiet guardant energies per esperar pacient la resposta que no serà d’altre que la del nostre poble fidel. Però no, ell cantava i després ens digué que a més feia també les feines que li tocaven, sinó, li restaven visites de família i fills. Valga’m Déu, quina fermesa de persona teníem al davant. Un home disposat a donar-ho tot per la lluita pacífica, per la nostra lluita. Sense paraules, més enllà de saludar-lo cordialment. Molts ho vàrem fer. Després vingueren els altres entre una munió acolorida i sorollosa de presos; en Joaquim, en Josep, en Jordi Cuixart i l’altre Jordi que ja tampoc menja. Quines emocions companys quanta humanitat quanta dignitat. Quanta feina s’està fent entre reixes. Podem estar orgullosos de tota aquesta gent homes i dones que s’han implicat a fons. Aquests homes (i dones) no són els que lluiten un dia aquests homes són imprescindibles. I com que no us volem perdre, com que no volem perdre ni volem mal a cap persona digna, haurem de respondre fort com a poble. Ells i elles són els nostres cabdills de pau que no defalleixen. Han començat ja a brandar les seves armes més pregones. No podem ara defallir.  Hem de respondre-hi ja. Ells ja han tirat els daus. Endavant companys, via fora en peu de pau”.

En representació de Cantiga

Deixeu el vostre comentari