Podries jugar al qui és qui de la coral Vent del Nord?

Podries jugar al qui és qui de la coral Vent del Nord?

Quedar-nos a casa durant el confinament va fer que moltes persones es posessin a obrir armaris, calaixos i a mirar àlbums de fotografies antics. Per la Coral Vent del Nord aquesta recerca en el bagul dels records es va acabar convertint en un joc d’endevinar qui és qui. A través del grup de whatsapp es van enviar diferents fotografies dels cantaires de quan eren petits on algunes imatges eren de fa 50, 60, 70 i gairebé 80 anys!

El grup podia fer la votació per saber qui era qui en les fotografies antigues i al vespre es desvetllava la incògnita penjant una foto del cantaire actual i la seva fotografia antiga.

El premi per qui encertava més fotografies era un sopar al Perdem el Nord i la guanyadora ha estat Maria Mercè Arall que ha tingut la vista de veure en els infants la mirada dels adults o en els adults la mirada dels petits.

Aquesta activitat ha mantingut actiu i entretingut el grup i s’ha valorat molt positivament per tothom. Algunes de les persones de la coral s’han animat a escriure alguns comentaris sobre el confinament i el concurs de fotos.

 

Us compartim la crònica que la de  la Laia Sellarés ha fet repassant el confinament i l’experiència del que ella anomena: Confinats….i retratats!

 

14 de març del 2020, falten molts pocs dies per  començar la primavera .La verdor tendra va arribant i ens torna a fascinar, com cada any. La llum va canviant…i apareixen les primeres flors. Tot convida a sortir…i a volar!.

En la vida i en la ment de tothom, mil projectes i il·lusions.

I  ens fan quedar a casa. Tots coneixem prou bé ens quines condicions tant i tant estrictes. Mai ens havia passat una cosa així…i mai ens ho havíem imaginat. Si ho haguéssim vist en una pel·lícula de ciència-ficció…hauríem pensat que era molt exagerat…potser fins i tot impossible…

I comença un període desconegut, ple d’ombres…però també d’algunes llums .Una part de primavera manllevada per un maleït virus minúscul, invisible, però molt poderós.

Comença la incertesa, la inseguretat, la por…la mort d’alguna persona propera…la malaltia més llarga o més curta de molta gent….hospitals pleníssims…professionals admirables treballant a fons: infermeres, metges, auxiliars, personal de neteja, cuineres ,camillers…segur que em descuido algú i no ho voldria.

I nosaltres els aplaudim de tot cor, amb força, quan arriben les 8 del vespre. Un moment de forta unió del veïnatge, de solidaritat i de connexió amb aquells que viuen a prop nostre…i que en algun cas, ni coneixíem. Aquest aplaudiment ens salva la tarda moltes vegades, l’esperem cada dia…com si ens fes recuperar un horitzó, de moment, perdut. Perquè ,a més, sovint o diàriament va seguit de música, de cançons. I la música també ens salva.

La música ens ha acompanyat i asserenat. La que ens hem posat, la que hem rebut, la que hem enyorat i recordat i tornat a escoltar.Com ho farem sense cantar?-ens hem preguntat una i mil vegades els qui cantem. Per a nosaltres cantar és viure…és respirar.

Hem viscut les caminades pels terrats, sovint oblidats i infravalorats, i ara beneïts. Hem endreçat mil calaixos i acabat mil feines aturades des de feia temps. Les nostres plantes de terrasses ,balcons i finestres enguany estan més boniques  que mai.

Però també hem enyorat fortament poder veure i abraçar els fills, els néts, els amics i amigues, en algun cas els pares….Precisament des dels terrats hem anat contemplant dia a dia com creixia el fullam i la verdor dels arbres d’aquella placeta propera…i ara tant llunyana i inaccessible. I també l’hem trobat a faltar. I molt.

Algunes i alguns de nosaltres, el que som més grans, hem après eines tecnològiques que, altrament, potser no hauríem utilitzat mai. Fem un zoom?-I vinga! Ens hi hem llençat a veure què passava. I resulta que ha funcionat!!!!!Ens hem sorprès del nostre èxit..!

Mare, no  vagis a comprar de cap manera, encarrega-ho on line,  és molt fàcil- ens han dit els fills molt seriosos i convençuts. I ja ens veus passant una bona estona intentant fer l’encàrrec…i pensant que hauríem anat molt més ràpid baixant al súper de la cantonada.

Podria descriure mil i una situacions més. Tots tenim el cor ple de vivències inesborrables, sentiments diversos i moments únics.

Fins que el 2 de maig-recordo bé les dates -ens deixen sortir de casa!

Aleshores arriba la redescoberta dels espais propers, valorar aquell parc o jardí o carrer o casa en els que mai ens havíem fixat…El retrobar-nos mica en mica amb les persones estimades….

 

En tot aquest context,  extremadament intens des del punt de vista emocional, que resulta ser, diguem-ne, com una mena de muntanyes russes, hi ha també, i ho he comentat abans, l’enyorança de la coral. De cantar, i de retrobar les companyes i companys. L’enyorança del dimecres al vespre.

A Vent del Nord, en Xavier ens ha acompanyat sempre.

Primer –serà cosa de quinze dies, pensa – ens aconsella treballar des de casa.

Escolteu els midis! Canteu!-ens escriu. Però el temps de confinament i separació obligada s’allarga. No hi haurà Concert de Sant Lluís ni tampoc el nostre concert de final de curs. No hi haurà viatge a la Catalunya Nord. Els projectes de la coral s’han d’anar ajornant…fins no sabem quan.

Xavier! Fem un vídeo d’aquests tant bonics que corren per WhatsApp en els què cadascú canta des de casa! Estaria molt bé!-li demanem algunes persones, força ignorants de les complicacions tècniques que això comporta. I ell no ho creu factible, i té raó.

Però tenim molta necessitat d’estar connectats, de continuar mantenint  el contacte malgrat no ens puguem veure…

 

I és aleshores quan comencem una sèrie d’activitats que expliquen el títol d’aquest escrit: els de Vent del Nord estarem confinats….i retratats

Primer enviem dues fotos actuals de cada ú de nosaltres, una amb roba de concert i una altra amb mascareta, com a record de la pandèmia. Els dos conjunts de fotos de tota la coral, cadascú amb el seu nom a sota, es convertiran en dues menes d’orles que en Xavier imprimirà.

A més a més, es confecciona un magnífic cartell-anunci del viatge ajornat a Catalunya Nord, que té la particularitat de tenir com a fons del text el rostre de Pau Casals format per totes les fotos  enviades, totes minúscules. La feina és trobar-s’hi!!! Cal utilitzar la lupa…i molta paciència!

Tant les orles com una còpia del  cartell-anunci ens es lliurat a mà a cadascú de nosaltres per persones de la Junta de Vent del Nord.Com els ho agraïm!!!

 

Hi ha també un vídeo en el que els cantaires ens anem passant el llibre de les partitures de “Les Choristes” (“Los Chicos del Coro”).Està muntat a base de petits vídeos de simulació que cadascú hem enviat.

Una sèrie de persones han treballat de valent en totes aquestes feines.

Cal dir que totes aquestes activitats ens mantenen estretament connectats. Mira que guapa està la Montse o la Carme amb mascareta!

Aquell fa la cara més rodona i aquella …quins cabells més llargs!

Mira aquella que sèria…o l’altra que riallera!

 

I el dia de Sant Lluís ens arriba ,a més, un vídeo preciós, fet amb la col·laboració de totes les corals de la casa. No és com el concert en viu…però com gaudim mirant-lo un cop i un altre!

 

L’activitat estrella, però, arribarà a finals de juny. El cap d’en Xavier no para de barrinar. I ens demana que li enviem una foto de quan érem infants.

Farem un concurs, ens diu, que consistirà en endevinar quina persona de la coral és cada infant. Jo us enviaré per whatsApp cada dia, a partir de les 8 del matí, tres fotos de tres nens i/o nenes, i vosaltres em direu qui són. Les orles que ja teniu us ajudaran. Tindreu temps de respondre fins a les 8 del vespre. I aleshores jo us enviaré la solució.

Cada infant endevinat serà un punt guanyat.

I el guanyador o guanyadora final tindrà el premi d’un sopar al Bar de Lluïsos.

 

En Xavier no s’imagina l’èxit del què ens ha proposat.

Hi participem una gran part de la coral.

Ens llevem cada dia, i el primer què fem és mirar quines fotos ha enviat.

Ostres! Aquest mariner segur que és en Jordi! Fa la mateixa cara divertida que té ara!

I aquesta….mmmm….diria que és la Núria…però aquest somriure….ho miraré amb calma més tard. Però els rínxols semblen ben bé d’ella….

 

I al llarg del dia, quan podem, quasi furtivament, tornem a mirar-nos les fotos…i donem un cop d’ull a l’orla…i ens posem nervioses quan estem totalment perdudes. I fins i tot hi pensem de tant en tant, mentre feinegem o anem pel carrer. És un entreteniment que ens distreu i ens fa pensar i observar, i concentrar-nos en quelcom molt agradable, lluny de les cabòries de les notícies quotidianes.

 

A vegades demanem ajuda a algú de casa…que potser ens acaba d’atabalar quan ja ho teníem clar!

S’acosten les 8 del vespre i encara no he enviat els noms! Vaig corrent a fer-ho! Mira, saps què? Jo hi poso aquests 3 noms….em llenço…i que sigui el que Déu vulgui….!

O bé: Ostres! Avui no m’he recordat de les fotos. Llàstima!

 

Ep! Són les 8 del vespre…i en Xavier encara no ha posat les solucions….

Quins nervis!!!

Ja hi són. A veure : oh, no pot ser! Aquell noi tant eixerit…resulta que és la Dolors! Impossible imaginar-s’ho….

Ufff…sort que ,després de molt dubtar, finalment he posat la Pepita a la foto 2…aquesta cara tant rodona i de trapella…. l’he encertat!

 

Ei Xavier, el cap de setmana també hi ha concurs? I tant que si!

Doncs posaré l’orla a la maleta, i en algun moment fugiré de la família, m’amagaré en un raconet…i faré el concurs…només faltaria!

Això no puc pas deixar-ho.

Sí…cal reconèixer-ho: és una autèntica addicció!

 

Però és clar, quan veiem una foto, tendim a pensar primer en les persones de la coral que coneixem més…i si cap no ens hi encaixa, aleshores  comencem a fixar-nos en les que no coneixem tant. Ai si…aquella contralt del final de la meva fila….a veure com es diu….ja no ho recordo….

Potser aquell tenor que va entrar nou l’octubre passat…Ves…ací el veig més expressiu…quan canta està molt seriós….a veure el seu nom …

 

I resulta que, jugant,  jugant,,  ens hem anat aprenent rostres i noms. I  no tan sols dels adults, companys actuals, sinó inclús dels seus rostres d’infant, la qual cosa ja és, fins i tot , entrar un xic en la seva intimitat.

 

El concurs avança, els dies corren….cada cop queden menys fotos…com ho farem sense concurs?

Es va albirant qui guanyarà. Alguna amb una gran capacitat d’observació i de captació de trets característics…I Déu n’hi do la colla que venen al darrera, també l’encerten força!

I les qui es desesperen perquè encerten poques fotos? Ens consolem mútuament per whatsApp. Ens expliquem com ens va, com ens ho maneguem per intentar endevinar les cares, quins sentiments ens provoquen els encerts i els desencerts…ens felicitem, ens encoratgem, fem broma…En resum : ENS COMUNIQUEM!!!

 

I ,sobretot, agraïm a en Xavier una i mil vegades l’haver-se inventat aquest

fantàstic concurs que ens ha mantingut unides i units de manera intensa, divertida, interessant…i tota la feina que li ha suposat.

Com alguna companya ha comentat, totes les activitats fetes durant aquests darrers mesos, i el concurs en especial, ha cohesionat molt més la coral.

I, com també ha comentat un company, des d’ara Vent del Nord és un xic diferent d’abans.

Enmig d’aquesta espècie d’oceà en el que ens continuem movent, ple d’incerteses, pors, dubtes…aquest oceà d’horitzons desdibuixats, sabem i experimentem que l’amistat i la companyonia són com uns vaixells segurs, que naveguen i ens porten sempre cap a un bon port.

 

Ara, sobretot, després de l’estiu, si pot ser no gaire enllà, somniem en retrobar-nos entre nosaltres i amb aquella estimada música que només podem fer junts, cantant amb passió, joia i il·lusió, com sempre ho hem fet…i continuarem fent.

I esperem poder tirar endavant tots el projectes ara encallats, però guardats amb optimisme i esperança.

Laia Sallarès,19 de juliol del 2020

4 Comentaris
  • josep vilella 2020 Jul 21 / 13:38

    Laia, has escrit un retrat exacte i fidel de l’activitat que la coral VdN hem dut a terme aquests dos mesos de confinament. Sempre ens quedarà aquest magnífic escrit que per anys que passin, ens recordarà fil per randa l’activitat d’un grup de persones que unides pel cant també sabem fer pinya quan cal conduïts per un director, líder, gran comunicador, com ho es en Xavier Folch. Moltes gràcies.

  • M Dolors Abellana ( el nen} 2020 Jul 21 / 15:57

    Preciós, emocionant i sincer

  • Elisabet Queralt 2020 Jul 22 / 17:35

    Genial! Quina bona idea la del concurs. realment és una molt bona manera de coneixer a tothom i de tenir la coral activa.
    Us felicito!

  • Xavier Folch 2020 Jul 23 / 23:01

    No vull desaprofitar l’oportunitat de felicitar a tot el Vent del Nord i en especial als 55 cantaires que han participat en aquest joc.
    Penso que tot plegat ha estat enriquidor per al grup, apart de l’evidència d’haver pogut tenir aquest contacte intens i continuat durant molts dies.
    Personalment per a mi l’èxit ha superat les espectatives. I no tinc dubte que haver viscut aquesta experiència i més en moments complicats, ens ha ajudat a coneixer-nos més i millor.
    Felicitats a tots.

Deixeu el vostre comentari