L’Anna Gas és graduada en Estudis Literaris i està acabant Psicologia, també ha escrit poesia i narrativa i ha guanyat el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb el seu recull “El pèndol”. A més, en el seu temps lliure entrena i juga com a federada a Tennis Taula als Lluïsos des del 2021.
Des de quan fas Tennis Taula? Sempre has volgut o t’has imaginat fent aquest esport?
Vaig començar a jugar a tennis taula al parc amb el meu avi quan tenia 8 o 9 anys i a la ludoteca de l’escola quan en tenia 10. Després, els meus pares van comprar una taula i hi jugava els estius amb qui aconseguia convèncer. Sempre he tingut la impressió que m’agradava més que els altres esports i que no ho feia malament, i és per això que finalment vaig decidir buscar un club on el pogués practicar amb freqüència i millorar.
Quins eren els teus referents esportius en tennis taula fa uns anys? Hi havia dones competint en les quals projectar-te?
El cert és que quan vaig començar a jugar a tennis taula també vaig començar a jugar a tennis i, a nivell mediàtic, els referents que tenia eren més d’aquest món que del del tennis taula. Crec que això diu molt de la visibilitat del tennis taula als mitjans enfront d’altres esports als quals tenim molt més fàcil accés. Tot i això, en aquella època seguia la trajectòria de tennistes com Maria Sharapova o Serena Williams.
Quines són les teves referents actuals en l’àmbit esportiu?
M’agraden esportistes molt diverses que, alhora, s’assemblen en el fet que representen un ideal al qual jo mateixa aspiro: talent, esforç, compromís, èxit, igualtat i visibilitat femenina en l’esport. Algunes d’elles podrien ser Laia Palau, Alèxia Putellas, Aitana Bonmatí, Simone Biles, Sun Yingsha, Mima Ito… I més a prop tinc les nenes i noies que entrenen a Lluïsos de Gràcia, a les quals admiro moltíssim.
Creus que hi ha desigualtat entre homes i dones en Tennis Taula? Que creus que fa falta per que hi hagi més dones competint de manera professional?
En el meu entorn, que per sort és molt igualitari i familiar, la vessant més negativa de la desigualtat per sort no l’experimento sovint. Tot i això, es fa evident a primera vista que segueix havent-hi un grau considerable de desigualtat: tant als entrenaments com en la competició la proporció d’homes i de dones és molt dispar. Mentre que esports com el bàsquet o el futbol cada cop obren més espais per a les dones, sembla que el tennis taula, més minoritari, encara té molt de camí per fer per visibilitzar que també les dones ens hi dediquem.
Penses que arribarà un dia en que l’esport femení i masculí tindran el mateix pes i importància?
Tot i que no en puc estar del tot segura perquè arrosseguem una història llarguíssima de desigualtat de gènere, crec que anem ben encaminades per aconseguir-ho, així que els dies que em sento més optimista diria que sí, que cada cop més anirem ocupant l’espai que ens mereixem fins a poder compartir-lo amb els homes de manera igualitària.
Ens podries recomanar una jugadora dona que t’hagi inspirat en el teu camí?
La jugadora xinesa de tennis taula Chen Meng em sembla un exemple fantàstic del que podem arribar a aconseguir en igualtat d’oportunitats. A la simulació xinesa dels Olímpics disputada el 2021 va guanyar el jugador número 1 mundial de tennis taula, Fan Zhendong. L’anècdota em serveix per il·lustrar que no se’ns hauria de desacreditar o inferioritzar automàticament amb l’argument de la força física, perquè en molts esports –com el tennis taula– tenen molta importància altres aspectes com el domini de la tècnica, l’estratègia, etc.
Aquesta entrevista forma part d’un seguit de converses, virtuals o presencials amb les que volem donar visibilitat i mostrar els diferents perfils de dones que tenim a Lluïsos. Algunes plenament conscients d’estar obrint camí, altres fent petites revolucions des del fet quotidià, altres trencant els esquemes d’espais masculinitzats, però totes elles amb veu pròpia. Coneixes alguna dona o creus que hi ha alguna dona a Lluïsos que puguem entrevistar? Escriu-nos a comunicacio@lluisosdegracia.cat
