Aquesta és la història de l’Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’Olimpíades més tard se’l considera invencible. Però en la seva vida, a més d’enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opresor, sigui quin sigui aquest.
Amb la seva escriptura plena d’ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d’una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder.
«…En la novel·la apareixen atletes anodins, gens destacables, que corren com a mitjà per assolir grans objectius. En el món dels llibres passa una cosa semblant: també hi ha molts escriptors gens destacables, fins i tot mediocres, que escriuen com a mitjà per explicar qualsevol història més o menys enginyosa, per distreure i pseudoil·lustrar. En canvi, hi ha pocs autors que destaquin per la creació literària com a fi en si mateixa, que molt més enllà de la narració optin per la creació d’un estil propi que en si mateix esdevingui narració i contingut; en definitiva, que corrin només pel gust de córrer».
[Del blog Vilem Vok escriu: http://vilemvokescriu.blogspot.com.es/2014/04/literatura-de-lautenticitat.html]
