«El 1939, en acabar la guerra, Maria Dolors Orriols (1914-2008) era massa jove per a haver començat a escriure seriosament i massa gran per a doblegar-se al jou franquista. Com a dona i com a escriptora en una llengua perseguida, va patir un doble exili interior. Però va lluitar, a contracorrent, per viure i escriure. Així, algunes de les seves obres, com Petjades sota l’aigua (1984) i El riu i els inconscients (1990), van sortir a la llum amb un retard de trenta o quaranta anys.»
[Del llibre Maria Dolors Orriols, viure i escriure, de Montserrat Bacardí (Eumo Editorial, maig de 2019)]«Una subtil estructura i una acció que va creixent, en ritme i en interès, a mesura que avancem en la lectura, caracteritzen El riu i els inconscients; una obra que —en paraules d’Agustí Bartra— conjumina «la narració i la lírica, l’anècdota humana, temporal i la gran veu del riu antropomorfitzat» per arribar a «una estremidora unitat de lírica i acció». Però, sobretot, es tracta d’un testimoni colpidor d’una època, d’una parcel·la angoixant de la nostra història: «un transsumpte de la tragèdia d’un poble, del nostre poble», que fa una lúcida anàlisi de la psicologia de l’home assetjat per la por i l’anonimat, la vida furtiva i el desig de llibertat.»
