«Vaig pensar que podia explicar coses, però em venia de gust aprendre altres coses, fer treball de camp entrevistant esportistes i especialistes d’altres àmbits, anant a partits de criatures per captar l’ambient i mirar d’explicar històries de vida, humanes, que no se solen explicar.»
«No volia fer un llibre d’entrevistes pregunta i resposta. He volgut fer un llibre d’idees, fragmentari, sense mostrar trajectòries ni ser exhaustiva. He unit aquests fragments d’una manera lliure, seguint un procés intuïtiu.»
«Cada cap de setmana moltes nenes, noies, dones, fan esport i això no és a l’esfera pública i, a través d’aquest modest llibre, és el que he volgut compartir.»
«Cada entrevista tenia elements, informacions, vivències, reaccions que em deixaven bocabadada i vaig decidir que havia de reflectir aquest astorament. Es pot dir que totes les entrevistades mostren un to d’entusiasme, de fermesa, de passió, d’obstinació… I això també ho vaig voler mostrar.”[Algunes resposta d’Anna Ballbona, entrevistada per Lluís Llort, Avui (20/3/22)]
