L’editorial veïna Blackie Books ha engegat una campanya de la què ens volem fer ressò: ha editat un llibre solidari la recaptació íntegra del qual anirà destinada a tasques humanitàries al territori palestí.
“VULL ESTAR DESPERT QUAN EM MORI. DIARI D’UN GENOCIDI” d’Atef Abu Saif és un testimoni punyent que ens obre els ulls davant d’un genocidi que està passant a temps real davant nostre i del qual no podem ni volem ser còmplices.
PER QUÈ BLACKIE BOOKS PUBLICA AQUEST LLIBRE
«Les paraules són la matèria primera de la nostra feina com a editors. Les paraules volen, i són poesia. Amb les paraules teixim les històries que encanten als nostres nens, es tracen les reflexions i els testimonis que ens acompanyen i organitzen la nostra vida d’adults. Amb les paraules es fan els llibres, instrument de cultura i de pau.
La guerra esborra la paraula. Sota el soroll de les armes, ningú té dret a fer-se sentir. No el van tenir les víctimes del brutal atac de Hamàs. No el tenen les víctimes, dones i nens en gran part, de la despiadada i desproporcionada venjança genocida israeliana. Ningú parla des de Gaza: més de 100 periodistes han mort des de l’inici de la invasió.
Per això sentim que és el nostre deure com a editors de donar difusió a aquest Diari d’un genocidi, un sentiment que compartim amb altres 9 editorials de tot el món. Les paraules d’Atef Abu Saif han d’arribar a tot arreu. Llegint-les, hem de sentir en carn pròpia com és viure a l’infern, com és veure, amb absoluta impotència, com van morint nens i adults, familiars, amics i veïns, un poble sencer. Perquè, units en el dolor atroç, puguem dir, amb una sola veu, una sola paraula: prou.»
El llibre té un cost de 20€ i es pot adquirir a través del web de l’editorial.
SINOPSI
El 7 d’octubre del 2023, mentre es banyava amb els seus amics en una platja de Gaza, l’Atef Abu Saif va ser sorprès pel soroll d’unes explosions. El que semblava una cosa gairebé quotidiana per a un palestí nascut en un camp de refugiats, va resultar ser l’inici de la guerra de Gaza que aviat es convertiria en la massacre més sagnant de la història de Palestina.
A partir d’aquella nit, l’Atef va descriure al seu diari el malson: el xiulet dels míssils contra fleques, escoles i hospitals, les visites a la seva jove neboda mutilada a l’hospital, l’assassinat dels seus familiars, veïns i amics més íntims, les cues eternes per aconseguir farina o aigua, les passejades per la devastació del paisatge de la seva infància.
Vull estar despert quan em mori és la crònica d’un genocidi, de l’esborrament de tot un poble: un testimoni punyent que ens obre els ulls davant l’horror desplegat a temps real davant nostre i del qual no podem ni volem ser còmplices.
