Pregó de Sant Lluís 2021: per Pep Prats

Pregó de Sant Lluís 2021: per Pep Prats

PREGÓ SANT LLUIS (20/6/2021)

 Vull començar aquest pregó de Sant Lluís donant les gràcies al Rafa Giménez i la Junta per concedir-me l’honor de fer de pregoner abans no em jubili: gràcies Junta!

Jo soc el que en diríem un nouvingut! No soc de Lluïsos de tota la vida com tantes i tan emèrites i il.lustres famílies gracienques, raó per la qual vaig haver de cercar amb gran urgència la complicitat d’una noieta del barri i –sobretot- d’una família de Lluïsos de tota la vida: la pubilla dels Soler em va aplanar el camí i facilitar una integració natural al casal!

La primera vegada que hi vaig posar els peus va ser acompanyant la mare i la tieta Montserrat, catequistes de la Parròquia de St Llorenç (ara catedral!) de Sant Feliu de Llobregat (el meu poble!). Seria cap a l’any 1970, jo amb prou feines estava pels volts dels  18 o 19 anys. Hi havia una reunió de catequistes del bisbat de Barcelona; em van llogar de taxista, i vaig fer el que cal en aquests casos: anar al bar a passar l’estona mentre les meves parentes es reunien per arreglar el món. No cal dir que les dues hores que vaig ser al bar de Lluïsos hi va passar molta gent (canalla, joves, grans, molts vestits amb xandall, d’altres amb fulard, alguns –pocs- amb trajo…), una gran diversitat de persones humanes que tenien -però- un punt en comú:  semblaven bona gent!

Lluïsos em feia molt de respecte: en aquells moments ja era una entitat molt reconeguda en l’àmbit associatiu, i per a mi (que com tots els culs de mal asientu  també participava d’un munt d’activitats al Centre Parroquial del meu poble) era molt estimulant veure-ho de primera mà. I em va impressionar, la veritat!

Sabia que hi havia molts socis, molta activitat i diversa, i tenia coneixement que acollia un dels cors més rics en el panorama coral català. De fet, anys més tard, quan en Leo em va passar tot l’ historial d’assaigs i concerts de la Cantiga, vaig descobrir que el primer concert coral que jo vaig escoltar de jovenet va ser la Coral Cantiga el desembre del 1964 a La Conreria (vaig estudiar per capellà, uns quants anys, ja veus tu!). Cantiga llavors  tenia amb prou feines 3 anys…  i jo 11 !!! Val a dir que en tinc molt bon record…

Anys més tard, l’octubre del 1981, quan l’Edmon Colomer va haver de deixar Cantiga per anar a estudiar als EE.UU., recordo que –admirat per la seva  feina – vaig comentar a una amiga: Pobre, el qui vingui a dirigir Cantiga després d’ell! L’endemà em va trucar l’Edmon per proposar-me el relleu, hehehe… Vaig dir que no. I al cap de mitja hora (típic cagadubtes Prats) vaig trucar-lo jo per si em deixava un parell de dies per pensar-hi. Em va dir que sí. I vaig decidir que em venia de gust acceptar el repte. Al cap d’una setmana vaig asseure’m amb en Leo Massó, que llavors exercia de president, al bar de Lluïsos, per rebre tota la informació necessària. Li vaig donar el meu sí definitivament i, sortint del casal, a la porta…se’m va cagar un colom a l’americana. Vaig preferir no treure’n conclusions…

I així va començar tot: el que no pensava de cap manera en aquells moments era que -malgrat els mals auguris colombins- la meva estada a can Lluïsos seria tan dilatada. Un factor a favor ha estat sens dubte la infinita paciència dels cantaires. I un altre –ho dic de tot cor- la meva comunió amb el projecte coral de la casa (Virolet, Sinera, Cantiga, amb Vent del Nord, Gregal i La Fuga, més tard). I tot això en un context tant estimat com el de Lluïsos de Gràcia. Soc un nouvingut, sí, d’una familia il.lustre i nombrosa del Baix Llobregat i no gracienca però ben emparentat, i sempre m’he sentit ben acollit i respectat a Lluïsos. D’altra banda, la meva primera impressió d’admiració no ha fet més que créixer fins al punt que ara puc dir ben alt i ben fort, de tot cor (i mai més ben dit) que em sento Lluïsos i sento un orgull gracienc de debò.

 

VISCA LA VILA DE GRÀCIA!  

VISCA LLUÏSOS DE GRÀCIA!  

VISCA SANT LLUÍS !

VISCA VISCA LA MÚSICA… (cantem)

Deixeu el vostre comentari