Hem donat la benvinguda al curs amb la xerrada “A Lluïsos perds el temps!”

Hem donat la benvinguda al curs amb la xerrada “A Lluïsos perds el temps!”

Dilluns 4 d’octubre vam tenir la sort de compartir una estona de temps amb l’Eduard Vallory, analista social i expert en gestió del canvi. La xerrada tenia com a objectiu donar la benvinguda al nou curs a totes aquelles persones que formeu part de l’entitat i que feu possible el seu dia a dia i tenia com a títol el provocador “A Lluïsos perds el temps”. Des de la seva mirada experta i amb una àmplia experiència en el món associatiu, Vallory va parlar del valor del temps que dediquem a l’entitat com a persones voluntàries, dirigents o responsables de les seccions.

Per què dediquem temps a venir a Lluïsos i formar part d’una secció com a junta, dirigent, responsable, monitors i entrenadores? Què ens impulsa a ser part implicada el món associatiu? Com a excap d’agrupament i persona molt vinculada al món associatiu en altres activitats, l’Eduard Vallory ens va parlar de la motivació que ni és lògica ni és econòmica. Al contrari. “El compromís i el benefici col·lectiu no tenen un retorn econòmic” i aquesta segurament és la grandesa de les entitats com Lluïsos de Gràcia on aquest treball pel bé comú i la col·lectivitat juntament amb la implicació personal són un motor imprescindible pel dia a dia i la continuïtat de les associacions.

L’Eduard es preguntava si aquesta implicació i participació eren instrumentals o finals: “venim a Lluïsos com a objectiu o com a finalitat?” i ens posava l’exemple de l’escolarització. “Durant molt de temps l’ensenyament ha estat instrumental, apreníem per aconseguir un objectiu. Però amb el canvi de paradigma actual se’ns diu que no deixem mai d’aprendre i que, per tant, l’ensenyament és un instrument i una finalitat en sí mateix”. En el món associatiu passa una mica el mateix, si ens parem a analitzar perquè formem part d’entitats com Lluïsos ens adonem que hi ha una finalitat, i que a la vegada també es pot convertir en un instrument, però que l’instrument en si no pot mai substituir la finalitat. “Venim a Lluïsos de Gràcia a fer esport, a cantar o a fer teatre, perquè sense aquesta activitat sentim que no estem complets”. L’activitat que feu a Lluïsos és una forma d’expressió necessària per sentir-vos complets, si no dedicar aquest temps d’oci seria incomprensible.

Aquesta és una altra característica del món associatiu: la relació inversament proporcional entre reconeixement i implicació. “Com més reconeixement té una activitat, menys valor final té aquesta acció”. En aquest sentit Vallory advertia del perill de la instrumentalització que pot acabar pervertint la tasca en si.

Aquesta xerrada volia ser, per tant una reflexió per ajudar-nos a reconèixer la tasca que es fa a l’entitat i per valorar tota la feina i el temps que invertim a Lluïsos i que té un retorn incalculable perquè fa possible la transmissió de la passió per fer possible una activitat i per donar continuïtat a la història d’una entitat.

Deixeu el vostre comentari