“Viatge a Olot” un repàs fotogràfic a la història de la salvaguarda dels tresors artístics catalans

“Viatge a Olot” un repàs fotogràfic a la història de la salvaguarda dels tresors artístics catalans

El cicle d’exposicions del curs 2022-23 dels Lluïsos de Gràcia queda inaugurada amb l’exposició “Viatge a Olot“, un recull fotogràfic de la salvaguarda del patrimoni artístic català durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).

L’exposició està penjada al fòrum de l’entitat i és pot visitar des del dia 16 de setembre i fins al 6 d’octubre. Les imatges formen part de l‘Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Viatge a Olot

El juliol de 1936, amb l’ inici d’hostilitats que desembocarien en la Guerra Civil, les accions per a preservar el tresor artístic català dels perills imminents van prendre forma. L’acció de la Generalitat en promulgar uns decrets per a la creació de comitès de defensa i salvaguarda dels béns artístics donà peu als processos d’incautació de col·leccions per a la seva vetlla. Aquestes incautacions, dipositades al Palau Nacional de Montjuïc, al Palau de Pedralbes o a dependències de la Generalitat, acompanyarien després les valuoses col·leccions dels museus cap a indrets més segurs.

Olot va tenir una especial significació en aquest procés, ja que va servir de primer aixopluc del tresor artístic i, posteriorment, de plataforma cap a l’Exposició d’Art Català que, el març de 1937, s’inauguraria al Museu Jeu de Paume, de París, i que donaria dimensió europea al patiment cultural del patrimoni artístic català. Així, Olot i en concret la casa Solà- Morales i l’església de Sant Esteve, va acollir les oficines de la Comissaria General de Museus i les col·leccions de pintura i escultura romànica i gòtica, les de teixits i brodats, orfebreria i joieria, les de numismàtica, ceràmica, vidres, pintura renaixentista i barroca, pintura i escultura contemporànies, gravats i dibuixos de qualsevol època i la biblioteca d’art i arqueologia: un patrimoni quantificat el prop d’un milió d’obres que exemplificaven la trajectòria artística de Catalunya. La bona acollida de la població olotina va ser indispensable per a dur a bon port l’assentament del material artístic.

Malgrat la guerra, els tècnics de museus van continuar les seves tasques de catalogació, estudi i restauració del patrimoni i quan es pogué dur a terme l’exposició a França, alguns d’ells s’hi van traslladar. La reacció del públic davant l’exhibició de l’art medieval català fou tan esplèndida que es decidí prorrogar l’exposició al castell- Museu de Maisons Laffitte, on van romandre les obres fins que, acabada la guerra, ja amb el nou règim polític, el cap del Servei de Recuperació va prendre possessió d’aquell patrimoni i el va retornar, arribant en ple estiu a Barcelona.

Deixeu el vostre comentari