
Presentació
El Barroc s’inicià en un moment de crisi econòmica, política, social, religiosa i cultural.
Europa perdé la vitalitat i la confiança que caracteritzaren el Renaixement: l’optimisme
renaixentista, la seguretat que el món pot ser conegut, controlat i mesurat, s’esfondrà i
donà pas al dubte, al somni i a l’angoixa. La història, sempre és recurrent.
En aquest context Handel va compondre Messiah, que va ser estrenat en el Neale’s
Music Hall de Dublin el 13 d’abril de 1742, amb 26 nois i 5 veus masculines, a benefici
dels presos de la ciutat.
Avui, aquí, un cor una mica més gran. Una tradició de participació col.lectiva que comença a l’Anglaterra i que nosaltres incorporem l’any 1995. Però Catalunya canta des que la Revolució francesa impulsa el cant col.lectiu. Catalunya canta des de sempre.
És una forma natural de relació social, una forma de participar activament en el millor
partit polític tenim a l’abast: la música. Activisme de primer ordre, com també ho és el
teatre, el debat literari, l’esport o l’assistència a la gent que ho necessita.
Nosaltres ens hem aplegat per cantar el Messies. Quina manera més poètica, més
espiritual, més entranyable, de manifestar la nostra solidaritat amb els nostres representants legítims, empresonats i exiliats per defensar el dret a l’autodeterminació,
el dret a parlar-ne…! El dret a la llibertat, simplement.
Avui fem un pas endavant en el nostre compromís com a poble, com a nació, cantant un himne que ja és universal, més enllà de creences, llengües, o ètnies. El concert d’avui aplega gent de procedències molt diverses, de ideologies diverses, però el motor és català, autènticament català. Potser per això algunes es o as del text anglès seran
massa obertes. Però el respecte al text arribarà tan lluny com arribi el respecte a la
música i a les persones.
Haver compartit aquesta experiència, gràcies a uns texts de significació universal, més
enllà de creences, ho repeteixo, i gràcies a la creació sublim de Handel, és un regal que no té preu. Però si algú amb capacitat econòmica un dia va fer-ho possible, i cal agrair-ho, també un dia va decidir deixar-ho de fer. Estava en el seu dret. El que no sabia és que aquest Messies no era seu, era de tothom. I avui aquest Messies tornarà a la vida gràcies a un grup de cantaires que amb una determinació i una audàcia excepcionals, i sense un duro a la butxaca, han obtingut d’institucions i empreses privades l’ajut necessari. Han fet seves, segur que inconscientment, les paraules de Sant Pau als Corintis: “Si per l’home ha vingut la mort, també per l’home ha vingut la resurrecció dels morts: efectivament, així com en Adam tothom mor, així mateix en Crist tothom reviurà”
Edmon Colomer
L’Auditori de Barcelona
27 de desembre de 2018