El proper diumenge dia 19 de desembre de 2021, serem a la Sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona, amb la coral Sant Jordi i la Banda Municipal de Barcelona, presentant un nou concert de Nadal:  El regal de viure, concert dedicat a la Marató d’enguany. Serà dirigit per l’actual director titular de la Banda Municipal, en José R. Pascual-Vilaplana.

S’hi interpretaran obres de John Rutter, precedides per el preludi de l’Oratori de Nadal de Camille Saint-Saëns. L’obra principal del programa és “The gift of life” ( El regal de viure ) composta l’any 2015 per l’esmentat compositor anglès John Rutter.

Ens agradarà molt que ens hi acompanyeu per a desitjar-vos unes bones festes i un millor 2022

+ info   entrades

A l’espera de disposar del vídeo del concert del 60è aniversari que vàrem fer diumenge passat al Palau de la Música, compartim de nou un vídeo de fa deu anys, el del concert final del 50è aniversari de la coral.

Gravació concert clausura Any Gerhard

Gravació del concert del dia 25 d’abril de 2021, on va interpretar entre d’altres la cantata “L’alta naixença del rei en Jaume” amb la direcció d’Edmon Colomer.

Dilluns 9 de novembre, l’Edmon Colomer ens va oferir (per videoconferència) una xerrada per parlar-nos de la cantata ‘L’alta naixença del rei en Jaume’ de Robert Gerhard, amb text d’en Josep Carner.

La coral Cantiga, conjuntament amb el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, cantarem aquesta obra, dirigits pel mestre Edmon Colomer, la propera primavera (si la COVID-19 ens ho permet…). Està previst d’oferir-la al Palau de la Música, al Centre Cultural de Valls, a l’Auditori Eduard Toldrà de Vilanova i al Teatre-Auditori de Granollers.

Va ser molt interessant conèixer detalls de l’obra, tant pel que fa al text que va escriure en Carner com als detalls de la música que hi va posar  Gerhard. No cal dir que, gràcies als nous coneixements que ara en tenim, entomarem l’estudi d’aquesta obra amb una perspectiva nova i força engrescadora.

No ens hauríem imaginat mai que faríem assajos i reunions online. Si la situació ja està prou enrarida per les circumstàncies anòmales i complicades, a més a la coral hem rebut un cop molt dur: el maleït virus s’ha endut el nostre estimat Joan. Seguir endavant serà el nostre millor homenatge.

Malgrat tot, continuem assajant. Quan tot això s’acabi ens espera una agenda carregada de concerts, així que no ens podem aturar. L’allargament del confinament ens obliga a fer-ho virtualment. Assagem per cordes, és a dir, agrupats en sopranos, contralts, tenors i baixos, dos cops per setmana.

Els primers dies se’ns feia molt estrany cantar per videoconferència, cadascú des de casa seva. La màgia d’assajar en versió clàssica –diguem-ne així–, de sentir les vibracions de la música a la pell, de les mirades còmplices amb els companys o del compartir el goig de cantar quedaven estroncades per l’obstacle que suposa una pantalla massa freda. Però seguim, i no defallim, perquè tenim projectes que ens il·lusionen i moltes ganes de cantar!

Compartim amb vosaltres aquest enregistrament confinat de la coral Sinera.

Bona diada de Sant Jordi!

El passat dia 30 de juny de 2018 acomiadàvem al Tanatori de les Corts de Barcelona a  Salvador Mas Salvador, membre fundador de la coral Cantiga, del qual en va ser també tresorer durant anys.

En aquesta foto de 22 de maig de 1972 al Palau de la Música, és el segon tenor de la segona fila.

Volem compartir amb vosaltres un petit escrit fet per un dels seus sis fills, en Josep Mas, membre actual de la coral Cantiga.

El pare va néixer a Barcelona el 5 de novembre de 1924 i va morir el 28 de juny de 2018 amb 93 anys.
El seu pare era forner i la seva mare era la qui venia el pa. El forn era a Barcelona, a la baixada de Santa Clara davant mateix de la plaça del Rei. Tenia records molt profunds sobre els fets d’octubre de 1934 a Barcelona, atesa la proximitat de casa seva al Palau de la Generalitat. També en tenia molts de tot el temps de la guerra civil, amb moltes anècdotes sobre el fet de poder repartir pa en moments de tanta escassetat.
A mitjans dels anys quaranta la família es va traslladar al carrer Verdi i en aquell moment devia ser quan el pare es va fer soci de Lluïsos. Amb els anys va ser secretari del Consell Directiu en una de les presidències del Tato Hosta.
Es va casar l’any 1950 amb la meva mare, la Josefina Conde, i varen tenir sis fills, cinc dels quals hem cantat a Cantiga.
En algun moment dels anys 50, a Lluïsos es va crear un cor que només era d’homes atès que les dones encara no en podien ser sòcies. El cor el dirigia el mestre López Esparbé.
Als anys 60, amb el canvi de costums i reglaments interns, en Leo Massó va buscar gent per fer un cor mixt a Lluïsos. Va ser la Cantiga i, des del primer dia, el pare en va ser un dels membres fundadors i tresorer.
Hi va cantar fins a principis dels anys 80, però hi va continuar col·laborant -formant part del Senat i portant-ne els comptes- durant uns quants anys més.
Una de les últimes gestions que hi va fer va ser contactar amb l’Edmon Colomer perquè agafés la direcció de la coral en el moment en què va plegar l’Oriol Ponsa.

Pep Mas i Conde
juliol 2018